L'aprenentatge basat en projectes (ABP) s'erigeix com a mètode alternatiu a l'aprenentatge tradicional, buscant l'empoderament de l'alumnat perquè desenvolupi el seu coneixement i habilitats a través de projectes que busquin solucions a problemes reals. Una metodologia que, encara que sembli nova, enterra les seves arrels en el s.XIX bevent de propostes com les de Giner de los Ríos i de Bartolomé Cossío en la Institución Libre d’Enseñanza o els fonaments plantejats per psicòlegs com Jean Piaget o William Heard Kilpatrick.
La recuperació d'aquesta metodologia pren més sentit en una època en què tota la informació i coneixement humà es troba al palmell de la mà a través del mòbil, de manera que l'aprenentatge basat en la memorització i repetició de conceptes no sembla, a ulls de part de la comunitat educativa, el millor sistema per educar els nens i les nenes. L'aposta se centra ara en atorgar a l'alumne/a un paper protagonista perquè construeixi i generi el seu propi coneixement i habilitats a través de projectes interessants al voltant de reptes i problemes que poden enfrontar en el món real. En aquesta recerca, els alumnes plantegen preguntes i investiguen diferents fonts amb l'objectiu de buscar una solució a un desafiament concret que després comparteixen amb la resta de companys/es.
Pros i contres de l'ABP
Aquesta metodologia encoratja l'aprenentatge col·laboratiu; afavoreix la motivació acadèmica al plantejar reptes connectats amb la realitat de l'alumne/a; ajuda al desenvolupament d'habilitats de comunicació, planificació i gestió del temps; millora la capacitat per resoldre problemes complexos; potencia el pensament crític i millora l'ús de les TIC. En definitiva, promou l'interès pel propi aprenentatge. Així mateix, l'equip docent aprèn amb l'alumne/a donant exemple de que l'aprenentatge és constant i continuat al llarg de tota la vida.
Per contra, requereix una alta motivació i organització per part de professorat, ja que la preparació de cada projecte demana un esforç i dedicació extra, de vegades fora de l'horari lectiu. A més, l'avaluació de cada alumne/a és més complexa, ja que es valora el procés d'aprenentatge i no només el resultat obtingut. Així mateix, exigeix interès per l'autoaprenentatge i per formar-se en models innovadors i nous mètodes educatius. En definitiva, requereix una voluntat -tant per part de l’alumnat com del professorat- d'aprendre a aprendre.
Metodologia d'èxit
Si se segueix un procés adequat, l'ABP genera resultats positius, però si no es segueixen les activitats i tasques rigorosament o no s'entén la metodologia, l'aprenentatge dels estudiants es veurà afectat. I és que no és el mateix "fer projectes" que "treballar per projectes". Com defensen John Larmer i John R. Mergendoller, de l'Buck Institute for Education (2010), un projecte ABP "no són unes postres en què aplicar els continguts vistos en lliçons anteriors, si no un plat principal ric en continguts i competències clau per a al s.XXI".
Per assolir els millors resultats, des del Buck Institute for Education suggereixen uns estàndards específics en el moment de plantejar a l'aula una proposta d'ABP:
- Un repte desafiant: el repte plantejat ha de provocar un interès real en l'alumne/a perquè tingui la necessitat d'investigar i aprofundir sobre el tema. No només estan guanyant coneixement per recordar-ho, sinó perquè tenen una necessitat real de saber alguna cosa.
- Recerca sostinguda: En l'ABP, la investigació és iterativa. L'alumnat planteja preguntes i busca recursos per resoldre-les i, a continuació, planteja noves qüestions més profundes i busca noves respostes. Un procés que es repeteix fins a aconseguir una resposta satisfactòria.
- Autenticitat: Com més vinculada amb el món real estigui el repte plantejat i com més gran impacte tingui a l'entorn de l'infant, més profund serà l'aprenentatge.
- Veu i vot per a l'alumne/a: La capacitat d'elecció i control sobre el projecte per part de l'alumne/a serà clau per generar un sentit de pertinença i més implicació en el procés d'aprenentatge.
- Reflexió: "No aprenem de l'experiència, aprenem de la reflexió sobre l'experiència", va plantejar John Dewey. Al llarg d'un projecte, els estudiants, juntament amb el professor/a, han de reflexionar sobre el que estan aprenent, com ho estan aprenent i per què ho estan aprenent, ja que ajudarà a decidir la millor manera d'enfrontar-se a el proper repte.
- Anàlisi crítica: Els estudiants han d'aprendre a donar i rebre crítiques constructives per part de companys, professors/es i altres adults per millorar els processos i els resultats.
- Presentació pública: Per a l'alumnat és més motivador exposar el seu treball per a una audiència real que només per al professor/a. Els resultats de el projecte, ja sigui un material físic o una solució concreta, s'ha d'exhibir davant la resta de companys, caps d'estudi, família o la societat en general a través d'Internet.
