Encara que la realitat és palpable i necessària, en molts casos només ens trobem en una etapa embrionària de prendre consciència del problema però estem lluny d’una fase d’actuació.
A continuació donem pas a unes reflexions generals:
- És important tenir en compte, en primer lloc, els interessos dels nens i nenes. Això suposa un gran esforç, participació i coordinació de tota la comunitat educativa. Encara que sembli obvi, s’han de tenir clar quins són els objectius que han de complir els patis. Aquí en reflectim alguns:[list]
- Han de ser espais inclusius. Com reflexa aquest article titulat “La igualtat comença en el pati de l’escola”, quan nenes i nenes comparteixen espais, ells solen envair l’espai aliè i elles solen cedir-lo pacíficament, quasi de forma inconscient.
- Que potenciïn el desenvolupament motriu i cognitiu dels més petits.
- Amb elements en els que estiguin presents la naturalesa.
- Els patis han de tenir recursos que potenciïn la imaginació.
- I com aconseguirem saber què és el que necessiten i volen els nens i nenes? Doncs molt senzill: Preguntant. Són molts els centres escolars que han passat a l’acció i que per representar de manera encertada els patis han consultat a l’alumnat per saber la seva opinió. Què us agradaria que es pogués fer en el pati? Tan simple com això.
- Òbviament hi ha idees i alternatives més viables que d’altres. No sempre tot el que es proposa es pot portar a terme o bé per un tema pressupostari o bé per un tema d’espais. D’aquí que el següent pas sigui crear consens de l’equip docent per valorar i crear un pla d’acció que contempli materials i personal necessari per dur a terme els interessos de l’alumnat.
Però aquest tema no només recau sobre el personal docent del centre, sinó que són les famílies a través d’organismes com l’AMPA les que a través de les seves proposes poden implicar-se activament en nombrosos aspectes de l’educació dels seus fills. És aquí on entra en joc també tot allò relacionat amb les instal·lacions del centre educatiu.
- S’ha de tenir en compte que els interessos varien en funció de l’edat de cada nen i nena per tant, quan es valori què s’ha de tenir en compte en aquests “nous patis” s’ha de pensar en les diferents franges d’edat per tal que tot l’alumnat es vegi reflectit i trobi recursos pel seu desenvolupament i entreteniment.
En aquest punt és importantíssim tenir un pati infantil separat i diferenciat del de primària i el de secundària.
- Acabar amb la dictadura de la pilota, una tasca difícil! Un pati sense pilota és una tasca més utòpica del que a simple vista sembla. Implica conscienciar a l’alumnat però també al professorat, ja que per omplir aquest temps s’ha de recórrer a altres jocs i alternatives. En moltes ocasions, es detecta que els més petits estan acostumats a jugar “sols” a la pilota i que els costa juga a altres jocs. És per això que és important dedicar temps i esforç a ensenyar-los jocs diferents i alternatius.
En alguns centres aquest aspecte s’està tractant de manera gradual; i el que es posa en pràctica és escollir diversos dies de la setmana i convertir-los en “el dia sense pilota al pati”.
- La distribució dels patis és quelcom molt important. A moltes escoles aquesta distribució queda formada segons els camps (ja sigui de futbol o de bàsquet) i els espais pels altres jocs queden reduïts als voltants d’aquestes pistes sense molta més opció. Això es tradueix a que els que volen jugar a pilota ocupen quasi tot l’espai i la resta es queda en espais mínims pel joc.
La normativa en matèria de construccions escolars obliga a que tot el pati tingui una pista poliesportiva de 32 x 44 metres que permeti el dibuix de dos pistes de bàsquet i una de futbol a la mateixa superfície, que inclogui dues portaries i quatre cistelles.
- Hi ha control sobre com es socialitzen els nens? És important que l’espai de joc dels més petits estigui supervisat per professionals que sàpiguen trobar l’equilibri entre que els nens i nenes es sentin amb autonomia per ser ells mateixos; però també han de ser capaços de prevenir i detectar possibles casos d’assetjament escolar, conflictes o baralles. En aquesta línia, és important que també es tingui present no caure en el clixé de que hi ha un espai per a nens i un altre per a nenes, sinó que es jugui de manera integrada e inclusiva.
Encara que en molts casos les bones idees passen per un tema econòmic, és important tenir clar que moltes vegades no és necessari un pressupost elevat per posar en valor aquests espais i fer que siguin el més idonis possible; sinó que és més important l’actitud de les parts implicades en el procés creatiu i l’interès que es mostra per construir-los i adaptar-los.
A continuació us deixem diverses idees d’elements i recursos que poden fer que un pati compleixi amb les seves funcions:
- Elements naturals. Quant més s’aproximi la naturalesa a l’escola més podran observar i experimentar els més petits. No és necessari un gran espai ni infinitat de recursos. Es pot crear petits horts i jardineres dins de pneumàtics pintats, en palès, o en petites estructures. A més, també es pot valorar fer jardineres verticals utilitzant les parets.
- El sòl, un gran aliat! A vegades no cal molta cosa per passar-ho bé. Només pintant elements que convidin al joc n’és suficient. Algunes idees poden ser: un escac, un tres en ratlla, una xarranca... I de nou, no oblidem la paret: per què no una pissarra gegant al seu abast per potenciar la seva imaginació?
- No tots els elements de joc han d’estar de forma permanent en el pati. Moltes alternatives poder ser recursos que el professorat tregui a l’exterior en dies puntuals per dur a terme una determinada activitat. En aquest aspecte es pot ajudar als nens a aprendre a cuidar materials i ser responsables del seu ús. Cordes, gomes, baldufes, mocadors... Les alternatives són accessibles, múltiples i variades.
